Cronologia autors medievals

Com que l’altre dia a classe hi va haver dubtes sobre si els personatges tractats eren coetanis, he cercat una cronologia on hi apareguessin tots tres (parlem de Llull, Ramon Muntaner i Jaume I).

Aquí la teniu:

http://www.editorialuoc.com/extra_content/84-7306-864-5//web/nwin/guia/crono.html

I també us en recomano la pàgina principal. Es tracta d’una web sobre l’Edat Mitjana basada en un llibre d’Albert Soler publicat per la UOC. Hi trobareu molta informació i textos sobre diferents autors, així com exercicis autocorregits de traducció de català medieval. Apassionant!

Literatura Catalana Medieval

Documental sobre Ramon Llull

Phantasticus. El cant de Ramon

Aquí us penjo un documental que van passar a TV3 l’any passat sobre Llull. És molt interessant i crec que us situarà una mica més pel que fa al personatge. Espero que us agradi!

more about “Phantasticus. El cant de Ramon – Tele…“, posted with vodpod

Aquí,  l’enllaç directe a TV3, per veure’l a pantalla completa.

12a sessió: 05/02/10

Aquí teniu l’acta de l’Andrea.

Acta de la classe del divendres 5 de febrer:

Vam començar la classe revisant la fotocòpia d’errors freqüents a les expressions escrites. Comentem que el català és una llengua que no utilitza molt els possessius i hem d’intentar no fer-ne abús. Parlem dels problemes més comuns amb les comes, manca de distanciament en els registres formals i problemes de cohesió amb pronoms relatius.

Corregim exercicis pàgina 29 ex. 22 i 23

SINTAXI (Pag. 163-167 llibre)

O = (SN) + SV

SV = VERB + (COMPLEMENTS VERBALS)

VERB= únic element imprescindible per tenir una oració.

COMPLEMENTS VERBALS:

1) ATRIBUT: Amb els verbs ser / estar / semblar (verbs copulatius = uneixen elements)

La Glòria és completament boja

SN           V     S. Adjectival = predicat nominal que fa la funció d’atribut

Subjecte          Atribut

L’atribut pot ser: un adjectiu, un sintagma adjectiu, un sintagma nominal, un sintagma preposicional i també a vegades un adverbi o un sintagma adverbial.

Es substitueix pels pronoms:

HO

EL/LA/ELS/LES quan és determinat

EN en estructures d’èmfasi

2) COMPLEMENT DIRECTE. EN ELS VERBS PREDICATIUS I TRANSITIUS:

Complement que s’uneix directament al verb, sense preposició, i en completa el significat. Desitjo un gelat de xocolata. Estimo molt la meva mare. Saludo la Maria. Conec la Mercè.

EXCEPCIÓ: CD amb preposició davant de pronoms personals tònics: jo/tu/ell… A nosaltres ens odia. Saluda-les a elles. (Doblem el CD)

EXCEPCIÓ: puc posar o no preposició davant TOT/TOTHOM/QUI La Maria saluda tothom. / La Maria saluda a tothom. No saluda ningú. / No saluda a ningú.

Es substitueix pels pronoms: EL/LA/ELS/LES HO EN EM/ET/ES/US/ENS

3)COMPLEMENT INDIRECTE beneficiari de l’acció verbal, sol ser una persona o una institució darrere la qual hi ha persones.

A/ PER A

Pot anar darrere d’un verb transitiu o intransitiu. Compro flors a/ per a la meva professora. Telefono a la Maria.

Es substitueix pels pronoms: LI / ELS No té gènere, sol nombre.

4)COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL: n’hi ha de temps , de lloc, de mode , de quantitat, etc. Pot ser:

S. Preposicional : al matí  / amb una espasa / sense pressa  / d’esquena

Adverbi: ràpidament / allà / aquí / ahir / avui

Locució adverbial: a corre cuita

Sintagma nominal: aquest matí / l’any 2010

Es substitueix pels pronoms: HI / EN lloc i procedència precedit de la preposició DE

5)COMPLEMENT PREPOSICIONAL O DE RÈGIM VERBAL: complement en el qual el verb regeix (obliga o necessita) una preposició.

conformar-se amb / penedir-se de / acostumar-se a / adonar-se de / parlar amb /avenir-se amb / lluitar contra

Es substitueix pels pronoms: HI EN (de)

Caiguda de la preposició:

Ha accedit a l’entrevista. Ha accedit que l’entrevistessin. (davant la conjunció , cau la preposició a)

S’ha acostumat que el vagis a buscar a l’escola.

6)COMPLEMENT PREDICATIU: COMPLEMENTA AL VERB I ALHORA AL SUBJECTE O AL CD, TÉ UNA DOBLE ATRIBUCIÓ

La llet s’ha tornat agra.

El iogurt s’ha tornat agre.

Les verdures s’han tornat agres.

Li han donat la llet agra.

Es substitueix pel pronom: HI

Estructures que poden fer de predicatiu: la més habitual és un adjectiu

El Carles s’ha tornat antipàtic.

però també altres com a sintagma nominal El considerava un pobre home.

sintagma preposicional. L’han pres per espia.

Després del merescut descans vam continuar amb la classe:

FONÈTICA comentem exercicis

Expressions orals: La Caterina ens parla de l’obra de Ramon Llull .

La Teresa Sancho ens parla de les cròniques catalanes.(Jaume I, Bernat Desclot ,Ramon Muntaner i Pere el cerimoniós.)

I per últim treballem un fragment del Llibre de les bèsties de Ramon Llull a la pàgina 138 del llibre . Utilitzem el diccionari català, valencià i balear de l’institut d’estudis catalans en linia.

DEURES:

Pàgina 167-168 exercici 29, 30 i 31.

FONÈTICA fins al 63.

text de 100 paraules sobre un fragment de la Crònica de Ramon Muntaner.

Si podem, textos argumentatius fins acabar la llista (temes text argumentatiu).

Llegir la crònica de Ramon Muntaner.

11a sessió: 29/01/10

Fragment del manuscrit de les Homilies d'Organyà (Biblioteca de Catalunya)

Aquí teniu l’acta de la Caterina. Us adjunto un .pdf amb l’acta revisada i editada que ella mateixa s’ha treballat per si algú se’l vol descarregar. També hi ha els deures.

11ª sessió (acta descarregable en .pdf)

EP! PENJO AQUÍ ELS MATERIALS DIGITALS DE LA SESSIÓ PASSADA

Exercici de cercar el subjecte:  oracions trobar subjecte

Exercici d’errors freqüents de Les veus del Pamano: errors ee veus D

Text medieval: Forum iudicum

AGENDA DE LA SESSIÓ

1a PART

Sintaxi: introducció al mètode d’anàlisi sintàctica

Correcció del exercicis de fonètica i de verbs (pàg. 270)

2a PART

Literatura: El català preliterari

Fòrum de lectura: “Les Veus del Pamano”

Sintaxi

Mirar l’estructura de l’oració: O = (SN) + SV

Una oració és una acció o afirmació sobre el món. Per tant, per tenir una oració només necessitem un verb. Ex: Corre ! Complements del verb (CV)

Passos a seguir per fer un anàlisi sintàctic:

1r nivell.

Les categories o tipus de paraules que hi ha a l’oració: substantiu, adverbi, verb, preposició, conjunció, …

2n nivell.

Els sintagmes o estructures. És a dir, amb quines altres paraules del seu voltant s’uneix. Poden ser entre 1 i ∞ elements (un nombre no limitat d’elements).

3r nivell.

Les funcions que fa a l’oració

Casos: Substantius: són l’element bàsic dels sintagmes nominals (SN).

[SN = (Det) + Nom/substantiu + (CN)

On Det = Determinant i CN = Complement del nom]

Patates: 1) Nom => 2) SN => 3)Complement directe

Adjectius (Adj): SAdj = Adj + (CAdj)

Preposicions (Prep): S Prep = Sintagma preposicional

Adverbis (Adv): SAdv = Sintagma adverbial

Verb: SV = Sintagma Verbal

3) Les funcions analitzen cada part de l’oració en relació amb les altres. Les funcions tenen una estructura recurrent: en un predicat poden existir altres funcions CD, CI,…

Tota estructura té una única funció ? NO

El SV sempre fa de predicat

El SN té moltes funcions: CD, CI, CN, CC Temps,…

Procediment per fer un anàlisi sintàctica ben feta:

Pas 1.Buscar el verb

El verb que és com el taulell d’informació de la frase: ens diu la persona i nombre, el temps i l’aspecte del subjecte. ! Cal tenir presents però els verbs sense subjecte:

Pas 2.Buscar el subjecte que faci l’acció.

El subjecte ha de concordar amb persona i nombre amb el verb. Observacions: Amb la 1a i 2a persones és fàcil localitzar el subjecte. Am la 3a persona és més difícil doncs no necessariament ha de ser una persona (el/ella, una cosa ells/elles, unes coses).

El subjecte pot tenir diferents estructures: SN, oració subordinada substantiva, infinitiu,… Subjecte pot ser explícit o elidit/el·líptic o buit (oracions impersonals -verb haver-hi / fenòmens meteorològics / es diu es pensa… verbs impersonals.  No sempre està al començament de l’oració. No porta preposició (hi ha poques excepcions al respecte). Pot modificar el verb: “té poders gramaticals”. No pot ser un pronom feble: em/et/es/ens/us/li/la/ell…

Exemple: “M’agraden els macarrons”. “Els macarrons” són el subjecte.

Pas 3.Identificar si el verb és copulatiu: ser, estar, semblar,… Buscar l’atribut del verb. És a dir les qualitats del subjecte que completen el sentit de l’oració.

Pas 4.Per a tots els altres verbs, cal buscar el CD. El CD s’uneix directament al verb, per tant va sempre sense preposició. Va darrera d’un verb transitiu (estimar/odiar, desitjar/voler alguna cosa, comprar, …) i en completa el significat. És qui rep l’acció. Respon a la pregunta: A quina persona ? Quina cosa?

Pas 5.Buscar el CI. El CI és el beneficiari de l’acció verbal. Sempre va introduït per: a / per a. Pot ser una persona o institució amb persones al darrera.

Pas 6.Buscar els complements circumstancials No són rellevants. N’hi ha de molts tipus: CC Temps, CC Lloc, CC Manera,… Generalment van introduïts per preposició.

Pas 7.Complement predicatiu / complement preposicional o de règim verbal. ! El subjecte: Pot tenir diferents estructures: SN, oració subordinada substantiva, infinitiu, … Pot ser explícit, elidit o no ser-hi.

Fonètica

Correcció dels exercicis que hi havia per avui.

Verbs A tenir present:

Les estrelles lluen; la resta llueix.

romàs/romandre.

Véu que és equivalent a veié.

Despendre / despès-a

Desprendre /desprès-a

Accents diacrítics (exercici 25 pàgina 161)

2ª part:

Història de la llengua i la literatura

La Glòria ens ha fet un resum de “la literatura catalana medieval: els primers textos en català”.

Fòrum de lectura: Les veus del Pamano

Hem fet un cercle, no del tot tancat, i tothom hi ha dit la seva sobre el llibre. La Glòria ha tornat les ressenyes del llibre i ens ha posat un exercici de deures consistent a revisar erros que han aparegut a les ressenyes.

Poden tenir diferents estructures:

SN, oració subordinada substantiva, infinitiu,… Pot ser: explícit, elidit/el·líptic o buit (Ø)  Exemples: 1- Vull patates Verb = vull, Subjecte elidit 1persona singular

10a sessió: 22/01

Sabeu quin era el crit de guerra dels almogàvers?

Aquí teniu l’acta de l’Eva amb els materials afegits. Que provi!

Només una coseta, Eva, el dia que ve farem un club de lectura o fòrum literari però no pas sobre la Crònica, sinó sobre Les veus del Pamano. Rumieu-hi una mica perquè serà un debat obert entre tots i estaria bé que tothom hi digués la seva.

Comencem la classe amb la descripció del programa de la tarda:

1) Ramon Muntaner, ens en parlarà una mica
2) Acabar el tema de les exposicions orals
3) Verbs i una petita prova de participis (que havíem d’estudiar). Aquí la teniu resolta: prova participis ple.
4) Fonètica: corregir els exercicis de les fotocòpies i els del llibre.
Explicar la última part de fonètica dels exercicis 45 a 48 de les fotocòpies
I per últim, si hi ha temps, Els dialectes (que sempre el deixem pendent)

1) CRONICA de Ramon Muntaner

Ens parla de les fotocòpies que ens repartirà per llegir, són dos fragments del primer volum el paràgraf 1 al 24, del segon els paràgraf 194 al 244.

És un text escrit en català de finals s. XIII començaments s. IV , la Glòria ens anima a llegir i perdre la por al català antic, hem de saber que no ha evolucionat gaire, i més o menys s’entén força bé.  També ha posat el pròleg de Joan Fuster i ens recomana llegir-ho.

Ramon Muntaner (1265) noble català, participa en la conquesta de menorca i en la expedició dels almogàvers (eren bastant sanguinaris i cruels). L’obra comença amb l’engendrament de Jaume I  i els primers 24 paràgrafs ens parla de la seva vida.
La segona part són les aventures dels almogàvers (eren tropes d’assalt molt bons) i  havien estat enviats a conquerir terres junt amb els bizantins.

Ramon Muntaner és l’historiador més important d’aquella època i la peculiaritat és que ell mateix va assistir en aquesta conquesta. El relat està escrit en primera persona.

Paraules que surten:

Et→i ;        ab→ amb;        lleixar→ deixar;    eixir→ sortir

Si no entenem alguna paraula la podem buscar al diccionari català/valencià/balear. També en el llibre pàgines 524-531.

El proper dia farem un club de lectura, on comentarem que ens ha semblat l’obra i que sabem de l’autor. [ho he esmenat a dalt]

Ens recorda que a la prova hi ha un text antic, l’hem d’explicar en català actual i que diguem el significat de les paraules subratllades.

2) Recordatori de les exposicions orals: comencen el 5 de febrer.
Reparteix les fotocòpies per començar a treballar per parelles o individualment.
Hem de presentar:
1 full A4, per les dues cares
Arial 11, espaiat 1,5
Enviar digitalitzat a la Glòria, màxim el mateix dia i ella el penjarà al bloc.
Hem de parlar 15 minuts, la parella i 10 minuts les exposicions individuals.
No es pot llegir.
Ens fa el suggeriment de fer un petit comentari d’un text de l’època, si el treball el fan entre dos. Un fa el comentari i l’altre pot fer el resum de les fotocòpies que ens han entregat.

A les pàgines 512-523 trobarem un resum de la literatura catalana. I a les 372-374 de la història de la llengua.

Canvi de tema:

3) Morfologia verbal

Ens fa un petit repàs del que vam fer a la classe anterior.

Verbs regulars, només aprenent un ja ens sabrem la resta, ens reparteix les fotocòpies de cada conjugació.

Informació que conté la desinència del verb (terminació):

Ex:      cant- éssiu
2a pers →  persona
Pl. →  nombre
Pret → temps
Imperfecte →aspecte
Subj →  mode

Tots els temps no tenen un aspecte clar. Tots els verbs nous que entren al català ho fan en 1a conjugació.

2a conjugació tenen dos models: -er // -re

Comentem una mica les fotocòpies que ens ha repartit dels verbs. Seguidament fem la prova dels participis i gerundis i en acabat  la corregim.

Ens reparteix les fotocòpies de verbs molt irregulars i la comenta.

Velarització,  repassa una mica en quins temps la trobarem:

Present Indicatiu, 1a pers
Present Subjuntiu
Imperfet subjuntiu
Pretèrit perfet simple
Imperatiu

Dues coses a tindre en compte en l’Imperatiu:
Model 1

11
2creu    2 creieu   → No velaritzen
33

Model 2 ( tot l’Imperatiu velaritza)

11
2Tingues    2  tingues → velaritza
33

Merèixer: té dues arrels →  mereixés
meresqués

Corregim els exercicis de la pàg 203

Pàg 201 Correspondència temporal , en una oració composta sempre es dona una correspondència temporal i aquestes són inamovibles.

Pres. Subj – futur
Quan arribi – marxarem

Imp Subj – condicional

Quan arribés – marxaríem

Pàg 157  Irregularitats verbals fàcils

1a conjugació irregulars són tres:        -anar
-estar
- dar (d’aquesta ens oblidem)

Anar: té dues arrels       an-ar
Vaig
Va

Estar , velarització complerta.

2a conjugació

Infinitiu / gerundi  → no velaritzen mai.

Ex. Conèixer   →     jo conec
Conegui
Conegués

Futur         condicional
-re        perdré        perdria
Emetré    emetria
Concebré    concebria

3a conjugació

Els verbos poden ser incoatius (EIX) o no ser-ho.

Serv-    EIX     -o
Serv-    EIX     -Es
Serv-       EIX – Ø
Serv-im
Serv- in
Serv-EIX  – en

Ens dicta uns verbs en castellà i hem de fer la traducció al català.

Ara ens posa deures: pàg.  160, ex: 20 al 28 i estudiar els verbs.

4) Fonètica

Algunes assimilacions especials.

S

(s + r)      Israel        tres rals   (les dues opcions són acceptades)
[r]           [Ø]
[r]

(s + ∫ )   desxifrar
[∫]
[Ø]

(s + З (no he trobat la lletra per afegir-la )    dos joves
[З]
[Ø]

L + ll        el lleó
[λλ]
Corregim les fotocòpies.

Per finalitzar ens posa més deures de les fotocòpies, fer l’exercici 61 i acabar els que ens falten, el proper dia corregirem del 49 al 58 i el 61

Compraré peres. El vídeo dels dialectes

Aquí us penjo finalment el vídeo dels dialectes que vam veure a classe. Per si no es veiés bé, aquí teniu un enllaç directe. També l’afegeixo a la secció d’observacions lingüístiques, on us recordo que teniu altres materials per observar dialectes. Si trobeu algun vídeo o àudio interessant, feu-me’l arribar i l’hi afegiré.

more about “Edu3.cat“, posted with vodpod

9a sessió: 15/01/10

Aquí tenim l’acta del Xavier. Gràcies Xavier!!!

Recordatoris previs: Tothom hauria d’haver lliurat la ressenya de Les veus del Pamano. Divendres que ve reparteixo les fotocòpies de la lectura següent: Crònica de Ramon Muntaner. Per altra banda, divendres que ve també repartiré el material per preparar-se els resum i exposicions orals d’història de la llengua i la literatura. Si algú no s’ha apuntat, ho ha de fer la setmana que ve sens falta. Els resums els penjarem aquí al bloc en una nova secció que obriré perquè tothom se’ls pugui descarregar

Hem tornat de vacances i la Glòria ens ha dit que ha estat reflexionant i que té la sensació que hem de treballar més, la qual cosa posa en dubte que el fet de reflexionar sigui positiu per l’ésser humà. L’objectiu del dia d’avui és començar els verbs, continuar amb els dialectes i corregir els deures de fonètica.

Com que ens adonem que ens cal fer una repassada dels verbs ens hi posem tot seguit.

En el verb hi ha tres modes: Indicatiu subjuntiu i imperatiu.

L’indicatiu és el mode en el que estem en contacte amb la realitat. El subjuntiu és el mode que fem servir per relacionar-nos d’una forma subjectiva, per exemple els desitjos. L’imperatiu es el mode verbal que fem servir per donar ordres.

Hi ha tres persones: primera, segona i tercera

Hi ha dos nombres: singular i plural.

En el verb hi ha quatre temps ( present, passat, futur i condicional)

Temps passat o pretèrit

Els temps pretèrits es classifiquen en:

Imperfet : ex: jo abans cantava (Els verbs de la primera conjugació en la primera persona acaben en ava i els de la segona i tercera en ia.)

Perfet (indica una acció acabada)

Els perfets es subdivideixen en tres grups

::perfet simple: ex: jo arribí, tu arribares, ell arribà, nosaltres arribàrem, vosaltres arribàreu, ells arribaren.

::Perfet compost: Jo he arribat, Jo he cantat

::Perfet perifràstic: Jo vaig cantat

::Plusquamperfet: Jo havia treballant

A més a més tenim un altre passat que s’anomena anterior i aquesta darrera classificació alhora es subdivideix en

::Anterior perifràstic: Ex: jo vagi haver cantat

::Anterior compost: jo haguí cantat

Condicional: Trobem dues formes

• Simple: acaba en ria. Ex acabaria
• Compost: Hauria + participi. Ex: hauria acabat

Futur

També trobem dues formes:

• El futur simple: ex: cantaré
• El futur compost: ex: hauré cantat

El Mode Subjuntiu (Relació amb la realitat d’una forma subjectiva)

El mode subjuntiu es pot expressar en quatre temps diferents:

Present: ex jo canti, tu cantis….etc

Imperfet: que jo cantés, que tu cantessis, que ell cantés…..etc.

Pret. perfet compost: que jo hagi cantat, que tu hagis cantat… [aquest me'l vaig oblidar, ai!]

Pret. plusquamperfet: que ho hagués cantat, que tu haguessis cantat…

Finalment tenim el mode imperatiu. Aquest mode s’empra per donar ordres / consells / instruccions i es construeix amb el present de subjuntiu i el present d’indicatiu

1            1 Cantem

2 Canta  2 Canteu

3 Canti   3 Cantin

Arribat aquest punt fem un petit exercici i comencem a estudiar les irregularitats

Primer la Glòria ens remarca:

Verbs de la primera conjugació son els acabats en ar i el 99% son regulars

Segona conjugació son els acabats en “er” i “re”

Com exemples de verbs regulars ens anomena els verbs perd-re i tém-er

Tercera conjugació son els verbs acabats en “ir”

Els verbs de la tercera conjugació poden ser incoatius i no incoatius. (això vol dir que afegeixen –eix- entre el lexema i la desinència.

IRREGULARITATS

Velarització

Les consonants velars son (K) i la (g)

Si la primera persona del present d’indicatiu acaba en (c) les següents formes passen a (g). Aquestes formes son:

1. Present de subjuntiu
2. Pret. imperfet de subjuntiu
3. Pret. Perfet simple
4. Imperatiu

Hi ha verbs que velaritzen a mitges: Ex verb Cabre i Saber

Present d’indicatiu: cabo, sé

Present de subjuntiu: càpiga, sàpiga

Pret imperfecte de subjuntiu: cabés, sabés

Pret. Perfet simple: cabí, sabí

En el cas de l’imperatiu

1                  1. moguem

2. mou        2. moveu

3. mogui     3. moguin

Verb Caure

1.                  1. caiguem

2. cau           2. caieu

3. caigui       3. Caiguin

En aquests casos com que la segona del singular no velaritza tampoc ho fa la segona del plural

En canvi en els casos en que velaritza la segona del singular també ho fa la segona del plural.

Verb dir

1.                    1. diguem

2. digues         2. digueu

3. digui           3. diguin

Atenció: les ordres negatives no es fan amb l´imperatiu, sinó que es fan amb el subjuntiu.

ex: Caieu a terra quan el director us ho digui.

No caigueu a terra quan…..

Important: Infinitius i gerundis no velaritzen mai.

Vam fer altres exemples i vam recordar que hi ha verbs que les síl·labes àtones van amb a i les tòniques van amb e. Vam fer els exercicis 13,14,15 de la pàgina 202

1              1. traguem

2. treu     2. traieu

3. tregui  3. treguin

Cal que cadascú torni a repassar el verb voler o poder i recordar quines persones van amb o i quines 12 persones van amb u.

pres. ind: puc

pres. subj: que jo pugui, tu puguis, ella pugui, nos. puguem, vos. pugueu, ells puguin

imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin

Cal fer els exercicis del llibre pàg.  203 i 204 : 16,17,18 i 19

Arribat aquest punt vam fer un canvi de direcció i vam començar a corregir els exercicis de fonètica de les fotocòpies, encara que primer vam acabar d’estudiar els al·lòfons.

Al·lòfons

(b) (d) i (g) són oclusives sonores i tenen el seu al·lòfon corresponent (β) (δ) (γ)

Aquests al·lòfons apareixen en tots els casos excepte:

• Principi de paraula. ex: bou dau i gos

• Darrere una altra oclusiva. ex: abdomen, capgròs

• També la lletra (d) darrere de l. ex: aldarull

• Darrere de m/n. ex: àmbit

Els al·lòfons els trobarem entre vocals. ex: abadia i agricultura (β) i (γ)

Fent els exercicis hem vist que teníem dubtes a l’exercici (ks) (gz)

la grafia x té tres signes fonètics diferents:

• ( ∫ ) al començament de paraula. ex: xocolata,xarxa

• (ks) Taxi, Taxa, lèxic, Mèxic

• (gz) Quan la paraula comença per ex+vocal.

DEURES

Seguir fent els exercicis de fonètica de les fotocòpies  i els del llibre (pàg. 270-271-272) i anar fent textos: podeu lliurar un altre text argumentatiu de la llista de temes o el resum de la rondalla de la pàg. 184. Hi haurà  autoprova de participis irregulars de la fotocòpia que vam repartir. Morfologia verbal: cal fer els exercicis del llibre pàg.  203 i 204 , ex. 16,17,18 i 19

****

Jo portaré les fotocòpies de la lectura del 2n trimestre:

Crònica de Ramon Muntaner

I les d’història de la llengua i la literatura perquè pugueu anar preparant les exposicions orals, que comencen al febrer!

8a sessió: 11/12

Avui faig l’acta jo mateixa perquè és l’últim dia abans de vacances.

En primer lloc demano disculpes per no haver actualitzat el bloc ni revisat la informació de l’acta anterior. Per motius personals he tingut uns dies molt durs i no m’he pogut dedicar a la classe. També aviso que encara estic fluixeta i la classe serà de baix impacte.

1) Comencem comentant ràpidament l’accentuació (us havíeu de llegir les pàgines 188-193), sobretot com s’accentuen els compostos i les paraules amb síl·laba tònica que solem situar malament. Després corregim els deures d’accentuació de la pàg. 194 a la 197.

2) Fem l’exercici autoavaluatiu que havíem pactat per veure com anem i què hem après fins ara ja que avui és l’últim dia del primer trimestre. Hi ha un exercici de fonètica vocàlica, un de morfologia del substantiu i l’adjectiu i un de dialectes. El corregim entre tots i va força bé. (Dimarts el penjo, que me l’he deixat a l’ordinador de la feina).

3) Pausa merescuda

4) Fonètica consonàntica i fonètica sintàctica. Ho explico a la pissarra amb exemples. Ho teniu al llibre a les pàgines 266-270. Queden per explicar les ocurrències dels al·lòfons β, ð, ɣ, però estem molt cansats i ho deixem per a la tornada. Igualment ho podeu llegir a la pàgina 270 al començament dels al·lòfons.

La idea de les vacances és aprofitar per treballar molt la fonètica. Cal fer els exercicis 5-6-7-8-9-10 de les pàg. 270-272. A més reparteixo unes fotocòpies de fonètica amb exemples de tots els fonemes, exercicis i un solucionari. S’ha de fer fins a l’exercici ___ (algú ho pot recordar en un comentari? tinc les fotocòpies a la feina i no me’n recordo). Malauradament no les tinc en digital. Són els exercicis del llibret de l’EAPC (aquells llibres blancs), Exercicis per treballar el nivell D. Si els que no heu vingut els voleu per no quedar-vos sense fer res a les vacances escriviu-me un mail gmelich@cpnl.cat i quedem perquè els passeu a buscar la setmana que ve per Avinyó, o quedeu amb un/a company/a per fer-ne fotocòpies.

Aquí s’acaba la sessió. La part de fonètica potser es va fer una mica llarga i pesada. La veritat és que la classe més acadèmica va bé per fixar les coses però es fa molt dura. Sobretot si la sessió és tan llarga i divendres

RECOMANACIONS I FEINA DE NADAL

Ens tornem a trobar el 15 de gener. Cal aprofitar el Nadal per repassar i fer feina.

a) Acabar Les veus del Pamano i fer el treball (sinopsi 100 paraules + crítica 200 paraules = així estem treballant el resum i el text argumentatiu).

b) Si ja heu fet a), podeu fer una altra expressió escrita. Us proposo un text argumentatiu amb algun dels temes text argumentatiu. O bé un resum del text que trobareu al llibre a la pàg. 184 (recordeu que han de ser com a molt 100 paraules; com que és una rondalla feu el resum en estil indirecte, sense diàlegs).

c) Autocorregiu-vos els exercicis de morfologia de les fotocòpies de 100 exercicis… i acabeu de fer els de les fotocòpies Exercicis reflexius de flexió si no ho heu fet. Ho tancarem definitivament després de vacances.

d) Si ja heu acabat de llegir Les veus del Pamano, podeu començar amb el fragment de la Crònica de Ramon Muntaner del 2n volum de la MOLC (us dic dimarts quins capítols són) o si no llegiu un llibre de contes, o el diari Avui sovint, o… Però no us estigueu un mes sense llegir en català! Uns contes de Pere Calders, per exemple… Si algú vol suggeriments, en parlem aquí al bloc.

e) Si teniu molt de temps, llegiu-vos la 2a part de dialectes del llibre (pàg. 126-132)

I això és tot! Només em queda dir-vos que descanseu molt i que tingueu bones vacances i que si algú em vol enviar feina feta (expressions escrites o treballs de Les veus…) jo aniré mirant el correu de tant en tant. I el bloc és aquí tot el Nadal perquè us pugueu comunicar.

Una abraçada.

PS Aquests dies també revisaré i completaré acta anterior.

7a sessió: 27/11

Aquí teniu l’acta acabada de rebre. Una mica de retard per problemes amb l’adreça de correu. Com sempre aneu traient el cap que hi aniré afegint documents i comentaris… Gràcies, Teresa!

I recordeu: Aquest divendres no hi ha classe o sigui que ens veiem directament el dia 11/12. Bon pont a tothom!

Acta del dia 27 de novembre

Comencem la classe fent un repàs del resum del llibre pag. 8 i que la Glòria ha extret les nostres errades en un full per revisar-les i corregir-les.

CONSELLS:

L’ús de gerundi cal anar en compte..

En català solament s’ha d’utilitzar quan el verb de la frase demana simultaneïtat. Per detectar el seu ús cal preguntar al verb: com.

Correcte: Anava en cotxe escoltant la ràdio.

Va caure per les escales i es va trencar una cama.

Incorrecte: Va caure per les escales trancat-se una cama.

Davant d’infinitiu dels verbs preposicionals: consistir, pensar, jugar etc. sempre ha de dur la preposició a / de / en / per

Això consisteix a matar tots els mosquits

Quan el verb demana temporalitat cal utilitzar en

Varem berenar en arribar a casa

Ho faig per ajudar

Clàusula temporal quan s’usa al inici de la frase sempre l’hem de separar amb un coma

El 2050, un petit incident ….

Quan tenim dos sintagmes nominals seguits s’han de separar amb una coma, però

mai posar coma entre subjecte i predicat. Exp. L’antiga Europa, convertida en els Estats Units d’Europa amb capital a París, dominen tots els racons del món.

Hem d’utilitzar la paraula degut quan utilitzem el verb deure, però mai quan és una perífrasi causal. Exp. Hi havia grans extensions desèrtiques a causa de la despoblació …

Vaig haver d’anar al metge degut a la meva malaltia

Els participis porten sempre dièresi. Exp. Dos grans imperis destruïts

Infinitiu destruir, gerundi destruint, participi construït

Llegim la frase del final una mica enrevessada, tractem d’expressar-la millor i corregint errades: mai posar cosa que al inici de frase, en lloc de ambos s’ha d’escriure ambdós.

Ús de la dièresi

Revisem els exercicis sobre la dièresi pag. 155

Els infinitius mai porten dièresi. Tots els verbs de 3ª conjugació que fan vocal + ir presenten dièresi en tots els temps menys en l’infinitiu, en el gerundi, en el futur i en el condicional.

Màri-us no porta dièresi perquè mari és un prefix.

La paraula tra-du-i-ré que segons les normes ortogràfiques hauria de portar també dièresi a la i en aquest cas s’elideix.

Totes les paraules que porten el prefix isme no porten dièresi co-fo-is-me,trans-form-is-me, .però si pro-ïs-me.

La paraula ar-gü-ir ens ha dut a la controvèrsia de si ha de portar o no doble dièresi segons les normes d’ús.

El divendres 4 de desembre no tenim classe i la Glòria ens ha posat molts deures.

DEURES

Exercicis pel proper divendres 11 de desembre

Entregar el resum del llibre de Jaume Cabré Les Veus del Pamano.

Recordar 100 paraules per a la sinopsi i 200 per a la crítica.

Revisar les normes d’accentuació des de les pag 188 a la 194 i fer els exercicis del 6 al 12.

Repassar la ortografia vocàlica que hem treballat a classe perquè la Glòria ens posarà exercicis a classe.

Repassar les fotocòpies de flexió del nom – masulins i femenins del llibre de Ruaix

Corregir el full de morfosintaxi amb el solucionari que ens va donar.

Repassar la morfologia del substantiu i adjectiu del full que ens va lliurar.

Els marcadors textuals: són petites estructures que s’utilitzen per unir arguments.

La Glòria ens ha donat un full amb totes les varietats que cal repassar. No obstant això, ens ha donat algunes normes quan hem fet una lectura somera del full.

Mai hem d’utilitzar (en quan a) (en relació a) utilitzar en relació amb o amb relació a.

No confondre el tanmateix amb així mateix. Quan escrivim així, doncs, es recomana coma.

Vigilar l’error quan escrivim en cas de s’ha d’escriure en cas que ( la de cau)

Quan utilitzen no obstant ha d’anar seguit d’una idea, si vull utilitzar el sentit al inici de frase haig de fer servir no obstant això.

DIALECTES

A darrera hora ens dediquem a repassar el tema dels dialectes, per aquest motiu la Glòria ens passa un vídeo que tracta dels dialectes:

• dialectes consecutius són el resultat d’un trasplantament de la llengua a altres indrets a causa d’una colonització, són molt més arcaics, la fonètica correspon a la ortografia. Són els dialectes parlats al País Valencià, les Illes i L’Alguer.
• dialectes constitutius se’n deriven de la evolució del llatí que es va produir a la part est de Catalunya. Són els dialectes parlats a la zona septentrional, a la zona central i nord occidental de Catalunya.

Al vídeo veiem els diferents personatges que intercanvien mots i expressions de cada dialecte. Podem identificar el balear, el nord occidental, l’alguerès. Paraules com noi que te altres expressions com xic o al·lot, també l’article es modifica i es neutralitza, lo xampany, tot lo dia..

Fonètica del català oriental respecte a “ix”

caixa la i desapareix de la pronuncia.

Fonètica del català occidental respecte a “ix”

Caixa es pronuncien la i i la x

La Glòria ens fa veure el bloc i el nou apartat que anomena Novetats al que ens ha convidat per penjar vincles d’allò que creiem interessant.

Llegir el tema dels dialectes del llibre de la pag. 87 al 93

_____________________________________________________________

Curs català superior -Teresa Picazo

Dialectes i nova secció al bloc

mapa dialectal del català

Hola a tothom,

En primer lloc volia dir-vos que he treballat una mica l’acta de la 6a sessió i hi he afegit alguns materials (malauradament pocs perquè, com comentàvem l’altre dia a classe, hi ha materials que encara no estan en format digital i això fa que no es puguin difondre tan bé i a més els hem de fotocopiar i imprimir cada vegada). Jo a poc a poc vaig digitalitzant tot el que puc. No cal dir que si algú s’hi anima és benvingut.

L’objectiu d’aquest article, però, és parlar-vos de la nova secció que he creat al bloc i que es dirà observacions. Com que ja hem començat a treballar els dialectes, la idea és pujar-hi tot de documents audiovisuals  per observar els diferents parlars i treballar-los amb exemples pràctics a través dels quals, com vam comentar el divendres passat, és com millor podem aprendre sobre variació lingüística. De moment hi penjaré les cançons que vam començar a treballar divendres passat i continuarem treballant divendres que ve. I també hi vull penjar alguns vídeos amb parlants dels diferents dialectes. Si trobeu algun vídeo interessant, envieu-me’l, si us plau.

Finalment, recomanar-vos el Diccionari Català Valencià Balear a l’hora de treballar el lèxic dels diferents dialectes ja que és una eina exhaustiva i de moltíssima qualitat.

Crec que de moment això és tot.