Doncs aquí em teniu. L’últim dissabte al matí que m’aixeco i rumio: “com va anar ahir?”, “va funcionar la classe?”, “vam fer tota la feina que calia?”…
I bé, avui el pensament va més dirigit a vosaltres, a tots els sentiments continguts que hi havia ahir mentre ens acomiadàvem precipitadament i una mica vergonyosos, tots una mica tristos malgrat que el curs ha estat dur i que tots ens moríem de ganes que s’acabés, no??
Algú va dir que quan ens adonaríem de debò que el curs s’havia acabat seria divendres que ve, el primer divendres lliure en molt de temps.
Però perdo el fil. El que us volia dir és que ahir em vaig adonar de tot l’amor i tota l’aposta que aquest curs també suposava per a vosaltres. Que més enllà de la pragmàtica inevitable del títol i de la gramàtica impossible d’aquesta llengua tan exigent que és la nostra hi havia reptes personals, promeses, aventures de creixement, record a familiars absents i moooooolt d’amor pel saber, la llengua i la cultura. I molt d’esforç.
I vaig pensar que hagi estat quin hagi estat el resultat us ho volia agrair. Us volia agrair sobretot aquells moments en els quals hem albirat per una escletxa petita en aquella aula calorosa i sense finestres dels divendres a la tarda les possibilitats d’aprenentatge i enriquiment que s’obren quan s’aprèn seriosament, amb esforç i amb tenacitat una llengua. Penso en discussions acalorades, debats improvisats, dubtes obsessius que ens han tingut tota una setmana preocupats, correccions infinites i minucioses com de rellotger (no ens saltem ni un ítem que si no salta algú indignat: ep, que falta la g!!!!), lectures i comentaris fets amb tanta cura com si conduíssim una nau espacial. I en la història de la literatura i la qualitat de les vostres presentacions… I en posar-se la mà ben agafada al coll per fer vibrar una essa.
I també en les riallades i acudits, i en els jocs de paraules i, sobretot, en les mirades de complicitat…
Moltes gràcies a tots! De veritat :-]
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
M’agradaria molt que afegíssiu també el vostre comiat en els comentaris d’aquesta entrada. Però no hi insisteixo gaire perquè suposo que esteu fins al capdamunt (o fins al barret, o fins als nassos :-]]) d’escriure en català i deveu voler descansar… Però vinga vaaaaa, que una última pràctica d’expressió escrita no farà cap mal…
Comentaris recents