Aquí us penjo finalment el vídeo dels dialectes que vam veure a classe. Per si no es veiés bé, aquí teniu un enllaç directe. També l’afegeixo a la secció d’observacions lingüístiques, on us recordo que teniu altres materials per observar dialectes. Si trobeu algun vídeo o àudio interessant, feu-me’l arribar i l’hi afegiré.
En primer lloc volia dir-vos que he treballat una mica l’acta de la 6a sessió i hi he afegit alguns materials (malauradament pocs perquè, com comentàvem l’altre dia a classe, hi ha materials que encara no estan en format digital i això fa que no es puguin difondre tan bé i a més els hem de fotocopiar i imprimir cada vegada). Jo a poc a poc vaig digitalitzant tot el que puc. No cal dir que si algú s’hi anima és benvingut.
L’objectiu d’aquest article, però, és parlar-vos de la nova secció que he creat al bloc i que es dirà observacions. Com que ja hem començat a treballar els dialectes, la idea és pujar-hi tot de documents audiovisuals per observar els diferents parlars i treballar-los amb exemples pràctics a través dels quals, com vam comentar el divendres passat, és com millor podem aprendre sobre variació lingüística. De moment hi penjaré les cançons que vam començar a treballar divendres passat i continuarem treballant divendres que ve. I també hi vull penjar alguns vídeos amb parlants dels diferents dialectes. Si trobeu algun vídeo interessant, envieu-me’l, si us plau.
Finalment, recomanar-vos el Diccionari Català Valencià Balear a l’hora de treballar el lèxic dels diferents dialectes ja que és una eina exhaustiva i de moltíssima qualitat.
Comencem la sessió pel final: El vídeo de la cançó de la Gossa Sorda que vam escoltar al final de la classe per fer una observació dialectal. Al final d’aquest article hi teniu la lletra d’aquesta i de les altres cançons que escoltarem el dia que ve. Podríeu dir quins dos dialectes es poden observar en aquesta cançó?
Aquí teniu l’acta de la Flàvia. Demana excuses per haver-la fet molt ràpid perquè va de bòlit amb la feina de la Uni. De totes maneres jo crec que està molt bé. Ja hi he afegit materials i algun comentari. Una abraçada a tots.
Acta 20/11/09
* Primerament vam corregir els deures de la pàgina 152 del llibre, del exercici 8 al 13. A més, la Glòria ens va donar una fotocòpia del solucionari on tenim els exercicis resolts.
Calia haver llegit tota la teoria de la síl·laba: diftong, triftong, hiat, sinalefa, elisió, dièresi (des de la pàgina 146 a 152).
Vam recordar els tipus de diftongs:
creixents:
a) gu/ qu + a/o (la u funciona com a semiconsonant)
gü/ qü + e/i
b) i- al començament de paraula (funciona com a consonant) + vocal
c) vocal+ i/u (funcionen com a consonant)+ vocal
decreixents:
vocal+ i/u (on aquestes funcionen com a semivocal)
Vam recordar els signes fonètics de la “i” i la “u” quan formen diftong: [j] i [w] (diferents de quan funcionen com a vocals normals: [i] i [u]).
Vam recordar les regles d’accentuació, especialment aquella que refereix al diftong: una paraula aguda o plana acabada en diftong segueix les mateixes regles que quan acaba en consonant [i no és as, es, is, os, us, en o in, és clar! És a dir trofeu seguirà la mateixa norma d'accentuació que si el mot fos *trofem o *trofel i tròlei la mateixa que si el mot fos *tròlem o *tròlep.]
Vam veure com se separen els mots compostos (pàg.148): paraules amb prefixos, sufixos o “h” intercalada, se separa la síl·laba.
Per exemple:
desanimar: des/a/ni/mar
alhora: al/ho/ra
Vam esmentar una excepció: ionosfera: encara que sembla que la i al començament, forma diftong creixent, se separa trencant-lo: i-o-nos-fe-ra (pàg. 147)
* En segon lloc, vam estudiar la dièresi, afegint a la teoria del llibre (pàg. 149-152),
una fotocòpia resum amb el títol de “Remarques de la dièresi”, dividida en tres parts:
1)la relació de la “c” i la “q” amb el diftong creixent
2)no totes les dièresis cauen en una “i” o una “u” tòniques (alguns trucs per a les que es troben en síl·laba àtona)
3)estalvi de la dièresi i verbs en vocal+ar/vocal+ir
HEM DE FER ELS DEURES SOBRE LA DIÈRESI: PÀG. 155/156
* En tercer lloc, com a repàs d’ortografia de la e/o, vam fer un dictat de 10 paraules:
roí, rigorós, desmuntar, subornar, escrúpol
efeminat, emparar, assemblea, avaluar, rancor
*Després de la pausa, a la segona part de la classe, vam parlar dels dialectes.
La Glòria va donar una fotocòpia (dialectes activitat prèvia rev) per treballar en grup i intentar identificar els diferents dialectes i blocs dialectals del català.
Amb el missatge que les llengües varien molt i que és justament això el que els dóna riquesa i permet que sobrevisquin, per tant, no s’ha d’intentar unificar-les, la Glòria va repartir fotocòpies sobre “Variació lingüística, domini lingüístic i dialectes del català”, amb quadres, mapes i estadístiques.
Resumidament vam establir que les varietats lingüístiques són de dos tipus:
-les que tenen a veure amb la comunitat de parlants i
-les que tenen a veure amb la situació comunicativa
el primer tipus es divideix en altres quatre:
-varietat que depèn de la zona geogràfica: els dialectes
-del moment històric (varietats diacròniques)
-de la generació del parlant
-de la condició social del parlant o l’argot del grup al qual pertany
el segon tipus genera les varietats funcionals: els registres, que poden ésser
-formal ( científic, literari, etc)
-informal (col·loquial i vulgar)
-estàndard (entre la formal i la informal)
La Glòria va dibuixar una mena de mapa a la pissarra, dividit per una línia vertical entre els dialectes occidentals i els orientals. Del costat occidental, el nord occidental (al nord, òbviament) i el valencià al sud. Del costat oriental, el rossellonès al nord, el central (al centre) i fora del mapa, el balear i l’alguerès.
Per altra banda, una línia horitzontal va dividir el mapa en dialectes de tipus consecutiu al sud i constitutiu al nord. Això vol dir:
-dialectes constitutius: els que s’han desenvolupat a un territori a partir de la llengua mare (el llatí, en aquest cas). Més o menys al segle VIII al nord, la Catalunya Vella, es comença a parlar una llengua diferent del llatí, que posteriorment serà el català. [Els dialectes constitutius del català són el rossellonès, el central i el nord-occidental.]
-dialectes consecutius: els que són conseqüència de trasplantar una llengua per invasió o colonització en un territori. Es el cas del català del País Valencià, les Illes i l’Alguer.
RECORDAR QUE HEM DE FER ELS EXERCICIS REFLEXIUS DE FLEXIÓ [Alerta: Els que s'haurien de fer són les primeres fotocòpies que vam repartir de morfologia del substantiu i l'adjectiu; els exercicis reflexius de flexió els farem a classe i més endavant perquè són una mica més complicats. Malauradament no tinc en digital cap d'aquests dos materials! A poc a poc...]
Finalment, per acabar la classe, vam començar a escoltar “Camals mullats” de “La gossa sorda” (un grup valencià), una de les tres cançons que figuren a l’última fotocòpia (lletres) que ens va donar la Glòria.
Flavia
Recordeu que s’ha de lliurar el text argumentatiu (els qui no l’hàgiu lliurat ja…)!
Comentaris recents