18a sessió: 19/03/10

UF UF UF

Ja som aquí!!! He fet una desconnexió tan profunda aquesta setmana santa que em sembla que gairebé m’havia oblidat de la nostra afició dels divendres a la tarda! No, que és broma. M’he recordat molt de vosaltres. M’he de disculpar perquè tinc l’acta de l’Henna des de fa un munt de dies i encara no l’havia penjada. Bé, aquí la teniu. Espero que hagin provat les (merescudes) vacances i, demà, sant tornem-hi.

Acta dia 19 de març.

La Glòria va començar la classe resolent un dubte que va sorgir el dia anterior:

En la frase del exercici 21 lletra g de la pàgina 285,

Per ajudar-la no veig que hi pugui fer res. El solucionari donava la resposta com sintagma preposicional i això no és una funció sinó una estructura. Així que la Glòria ens va explicar que aquí el pronom fa la funció de CCFinalitat. Un altre exemple similar podria ser: Per apagar aquest foc, no s’hi por fer res. Aquí podem substituir el sintagma preposcional per a fi de, per tal que, serà doncs un CCFinalitat.

• PRONOMS RELATIUS: Són pronoms que substitueixen un nom o un SN que rep el nom d’antecedent. Són relatius perquè fan d’element d’enllaç que relacionen una oració principal i una altra de subordinada.

La ballarina amb la qual vaig celebrar la Pascua es diu Maria. Dins la oració subordinada amb la qual fa la funció de CC i l’antecedent de qual és ballarina. Si reconstruïm la frase subordinada quedaria (Jo) vaig celebrar la Pasqua amb la ballarina.

La carta que has escrit m’ha semblat perfecta. Aquí l’antecedent de que és la carta i dins l’oració subordinada la funció del pronom relatiu és la de CD. Si la reconstruïm seria Tu has escrit la carta.

Els pronoms relatius són:

• QUE: pronom relatiu àton. Generalment, fa la funció de SUBJECTE o CD.

El gat que m’ha esgarrapat s’ha tornat salvatge. L’oració subordinada es pot substituir per un adjectiu com maleït, fa la funció de CN. Dins la subordinada tenim el que fent la funció de subjecte amb el gat com a antecedent.

La casa que he visitat és modernista. Aquí l’oració subordinada també és un CN, podríem substituir-la per visitada. Si la reconstruïm quedaria: Jo he visitat la casa. Així doncs el que fa la funció de CD, amb l’antecedent de la casa.

• QUÈ: pronom relatiu tònic. Fa les funcions que porten preposició com el CPrep o CC. El seu antecedent serà una cosa.

Els informes a què et refereixes són confidencials. El què va precedit d’una preposició i com a antecedent té els informes. Dins la oració subordinada fa la funció de C.Preposicional.

• QUI: pronom relatiu tònic. També precedit de preposició i fa les funcions de CPrep, CC i CI. El seu antecedent serà un persona.

La noia amb qui passeges es diu Mireia. L’antecedent de qui és la noia i la funció que fa dins la oració subordinada és de CC.

• EL QUAL, ELS QUALS, LA QUAL, LES QUALS: pronoms relatius compostos. Precedits també de preposició, són equivalents als pronoms tònics QUÈ i QUI. Faran doncs les funcions de CC, CPreposicional…

Els informes als quals et refereixes són confidencials.

La noia amb la qual passeges es diu Mireia.

• ON: pronom relatiu adverbial. Fa la funció de CCLloc, per tal el seu antecedent també serà un lloc.

El carrer on vius ha canviat molt. Aquí l’antecedent del pronom és el carrer i fa la funció de CCLloc.

Cal tenir en compte que l’estructura PREPOSICIÓ+DETERMINANT+QUE no és correcte. Per tant no farem servir frases com:

• El noi en el que penso és el meu amor. I si; El noi en qui penso és el meu amor.
• Les vacances amb les que somio arribaran aviat. I si; Les vacances en les quals somio arribaran aviat.
• La cadira en la que sec és de l’IKEA. I si; La cadira on sec és de l’IKEA.

• ORACIONS ESPECIFICATIVES I EXPLICATIVES.

• Les oracions subordinades adjectives o de relatiu especificatives són restrictives. Restringeixen l’antecedent al qual acompanyen.

Els turistes que estaven marejats van baixar de l’autocar. Aquí només els que estaven marejats baixen de l’autocar.

• Les oracions subordinades adjectives o de relatiu explicatives amplien o afegeixen la informació. Va entre comes. En aquestes frases el relatiu es pot substituir per el qual,la qual, els quals i les quals.

Els turistes, que estaven marejats, van baixar de l’autocar. Aquí tots baixen de l’autocar i a sobre sabem que estaven marejats.

• El relatiu català que fa la funció de CN equivalen al “cuyo” del castellà, es fa servir sobretot en llengua escrita, la llengua col·loquial sol emprar altres construccions:

Antecedent + SN+ del qual,de la qual, dels quals, de les quals… + oració principal

La nena la mare de la qual estudia amb mi és una malcriada. L’antecedent del pronom és la nena i la funció que fa dins l’oració subordinada és la de CN.

• El relatiu global és la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i sol substituir un antecedent global. Normalment va darrere de la coma. També es pot utilitzar fet que o cosa que.

Després vam continuar la classe amb les últimes exposicions de l’Oriol, la Flavia, l’Andrea i la meva. Molt entretingudes gràcies als caramels de l’aniversari de la Marisa i a la cançó del Joan Manel Serrat d’un poema de Joan Salvat-Papasseit que ens va posar l’Andrea.

Finalment els deures:

• Pàgina 116 del 13 al 18 de pronoms relatius
• Pàgina 322 fins al 19 de pronoms febles
• Resumir el text medieval de Curial e Güelfa de la pàgina 424 (80 paraules)

Què vagin molt bé les vacances!! Ens veiem a la tornada.

HENNA.

17a sessió: 12/03

Vaja, això s’anima! Al calaix de sastre hi ha un munt de comentaris nous… I ara que vosaltres us animeu jo afluixo, aiii! Ho sento perquè aquesta setmana no vaig demanar a ningú que prengués acta de la sessió i es va quedar pendent. Sort que avui me n’he recordat!

I això, que com a penitència pel meu cap de pardals (una mica cansadet perquè el final de trimestre fa estralls entre els profes), faig jo una mica de resum de la sessió passada.

En primer lloc vam corregir l’exercici de fonètica vocàlica“Faltes d’ortografia”, basat en un article molt divertit d’en Toño Vega i en Joan Barril. (Per cert, al web del diari Avui, a la secció d’opinió hi trobareu molts articles d’opinió i cartes al director que recomano que llegiu; la lectura també és una bona pràctica per adquirir textura i recursos a l’hora d’escriure un determinat tipus de textos.) Així, doncs, vam estar repassant una mica la fonètica vocàlica que se’ns havia quedat molt enrere. I, ja que hi som… si algú s’anima a fer el solucionari de l’exercici de fonètica que acabo d’adjuntar i me l’envia per correu (a partir de la correcció que en vam fer a classe), també el posaríem al bloc perquè el tinguessin les persones que no van venir. Si no, ja ho faré jo quan tingui un moment, però s’agraeixen col·laboracions.

En segon lloc, vam corregir exercicis de pronoms febles del llibre (pàg. 283-286) i ens van aparèixer dubtes amb el pronom de subjecte i el de CN, dels quals encara no havíem parlat. Demà us en faré cinc cèntims. Per altra banda, van sortir dubtes amb una frase dels exercicis:

Per ajudar-la, no veig que hi pugui fer res. [El dubte era amb la funció sintàctica del pronom hi: CC o CPrep. Demà faré una proposta de solució del dilema...]

Després d’això vam fer la lectura de 6 textos diferents sobre autors considerats “clàssics” de la literatura catalana. La lectura va ser individual i després ens vam agrupar de 4 en 4 i cadascú va comentar i resumir el material del seu autor a la resta del grup. Es tractava de discutir, després, a partir de la informació donada, quina seria la lectura del 3r trimestre.

Finalment, es va aprovar per unanimitat que cadascú llegís el que volgués, però, això sí, amb la condició que fos d’un dels autors treballats a la sessió: Pere Calders, Mercè Rodoreda, Víctor Català, Josep Pla, Pere Quart, Salvador Espriu. Si voleu fer recomanacions concretes d’algun llibre que ja hàgiu llegit per als companys, ho podeu fer al calaix de sastre. Jo crec que si algú està una mica dubtós li anirà bé.

Vam estar navegant una mica per internet i observant els recursos que ens ofereix la xarxa, com per exemple la pàgina de la revista lletrA, d’on s’han extret les ressenyes anteriors. O el bloc d’altres profes que fan D, entre els quals vam visitar el de Sant Martí i hi vam veure un enllaç a un documental de la Mercè Rodoreda que us recomano.

Per acabar la sessió hi va haver la presentació dels temes d’història de la literatura. En aquest cas, la Renaixença i Joan Maragall. Va quedar pendent Jacint Verdaguer, que es farà demà juntament amb els temes que queden per acabar i el de l’Oriol que també el tenia pendent.

Crec que estava molt fluixa i vaig badar i us vau escapar sense deures Però vam pactar que podíeu anar avançant feina de textos i resums.

Una abraçada i ens veiem demà!

15a sessió: 26/02/10

Abans de l’acta, el vídeo del Raimon cantant el poema d’Ausiàs March. El Xavier ens va fer una lectura interessantíssima de March, oi?

I aquí teniu l’acta de la Marisa. Malauradament, tot el material d’exercicis de pronoms febles no el tenim en digital, o sigui que no el podem adjuntar al bloc. Es tracta d’un barrejadís d’exercicis extrets del llibre Materials didàctics per a cursos de nivell B de l’EAPC, del llibre específic per treballar els pronoms febles Faci’ls fàcils i d’exercicis de collita pròpia. Pel que fa a les sessions de literatura, recordeu que les anem penjant aquí a mesura que es fan.

Que provi!

Per cert, l’altre dia se’m va quedar al tinter recomanar-vos aquesta pàgina, on podeu escoltar poemes catalans de tots els temps musicats (com els d’Ausiàs March per Raimon). Hi he arribat a través de la revista lletrA, la qual ja us vaig recomanar fa un temps, una revista en línia molt interessant de la UOC sobre literatura catalana.

ACTA DE CLASSE DEL DIA 26 DE FEBRER DE 2010

Vam començar la classe corregint l’exercici 65 de fonètica. A continuació vam revisar el text de Francesc Eiximenis, “Lo Crestià”, i vam comentar la dificultat que havíem tingut per resumir-lo en 80 paraules. La Teresa Picazo i l’Andrea van explicar l’argument del fragment.

Seguidament vam corregir exercicis de pronoms febles: del 23 fins al 42.

La Glòria va explicar:

A- LES FUNCIONS DE L’ATRIBUT que, resumidament, són aquestes:

-El pronom “estrella” és HO.

-Exemples : “Està prim” -> HO està.

“Sembla amable” -> HO sembla.

-Això a la majoria dels casos, però si hi ha un atribut determinat, com el CD determinat, introduït per article, demostratiu o possessiu, l’atribut és EL, LA, ELS, LES.

-Exemples: “En Pere és el meu pare” -> En Pere L‘és

“Aquella noia era la mestra de l’escola” -> Aquella mestra L‘era

-En cas de posar èmfasi, podem utilitzar el pronom EN.

-Exemples: “Que N‘és de bo!”

“Si N‘estic, de contenta!”

“Algú és metge? Aquella noia N‘és, de metge”. (En aquest cas, la N substitueix l’atribut i al darrere el repetim amb un “de”).

B- EL COMPLEMENT PREDICATIU

-El substituïm pel pronom HI.

-Exemples: “Caminava decidit” -> HI caminava (És com un CC de manera “estrany”)

“Vull els plats ben nets” -> HI vull els plats.

-En alguns casos es pot substituir per EN (amb verbs com fer-se, dir-se, nomenar i elegir).

-Exemples: “Jo em dic Marisa -> Jo me’ N dic.

“Aviat em faré sòcia del Barça” -> Aviat me’ N faré.

“Nomenava l’Enric president” -> EN nomenava l’Enric.

Feta aquesta explicació, vam corregir els exercicis 44, 45, 46, 48 i 49 de la fotocòpia d’exercicis amb pronoms febles. I vam donar per acabada la substitució pronominal d’un sol pronom.

Així l’ús de cada pronom és el següent:

LI- (CI)

HO- (CD, atribut neutre)

HI- (C predicatiu, C preposicional -de, i CC (menys de procedència i de lloc)).

EN- (C predicatiu -de, atribut, CD indeterminat, CC de procedència i lloc introduït per de, C preposicional amb preposició de, C predicatiu, en verbs de nom, èmfasi en l’atribut).

EL, LA, ELS, LES : CD determinat i Atribut determinat.

EM, ET, ES, US, ENS : CD, CI o que no faci funció o que no sigui reflexiu.

C-COMBINACIÓ PRONOMINAL

L’ordre en què solen anar els pronoms és aquest:

1. SE

2  TE US

3  ME ENS

4  LI ELS

5  EL LA ELS LES

6) HO

7) EN

8) HI

Exemples: “Ens HI veurem a la festa?”

“ME‘ ls enduré”

Normes que cal tenir en compte:

0- Tant li fa al davant o al darrere (tenen la mateixa forma)

Exemples: “Pensa-T’ HO bé!”

“T’ HO penses?”

“TE‘Npenediràs!”

“Penedeix- TE‘N!”

1- Els pronoms febles són de dretes.

Exemples: “Avui SE’ t veu pansida”

“Estàs tan prima, que el vent SE t’endú”

“EM pren els llibres-> ME’ls pren.

2- “LAHISEUS”

LA, HI, SE, US no s’apostrofen.

Exemples: “Porto la llibreta al parc” -> La HI porto. Porta-la-HI.

“Se US veu el llautó”.

3- “EMME, ETTE, ESSE”

EM / ET / ES

DAVANT D’UN ALTRE PRONOM

Es converteixen en

ME / TE /SE

Exemples: “ET dona la llibreta -> TE la dona.

“EM prens el pèl” ->ME’l prens.

“Es posa la samarreta” -> SE la posa.

“ET ven els llibres -> TE’ls ven.

“ME’l prens -> Pren-ME’l.

“ SE la posa” -> Posi-SE-la.

4- LA PUNYETA VALENCIANA

El pronom LI -> CI, es posa sempre al davant del CD. Era així fins que va canviar: “Jo compre el llibre al noi”-> “Jo li’l compre”.

EL -> LI’L

LI + LA -> LI LA

LI + ELS -> LI’LS

LI + LES -> LI LES

LI + EN -> LI’N (“Li’n compro”)

LI + HO -> LI HO (“lLi ho compro”)

Com que nosaltres no som valencians, fem:

-El CD passa a 1r lloc i el CI a 2n i es transforma en HI:

LI + EL-> EL HI = L’HI

LI + LA-> LA HI = LA HI

LI + ELS-> ELS HI = ELS HI

LI + LES-> LES HI = LES HI

Però fem de la mateixa manera que els valencians:

LI + EN-> LI’N (Compro patates al pagès-> LI’N compro.

LI + HO-> LI HO (Li ho comento)

Alerta amb en (CD) + hi (CC) que sí que fan N’HI

(Compro porros al mercat-> N’HI compro)

Això, però, només si el CI és singular. Si és plural:

ELS + EL -> “Als nois el diari ja ELS EL compro jo”.

ELS + LA -> “Als nois la pilota, ja ELS LA compro jo”.

ELS + ELS -> “Als nois els xiclets ja ELS ELS compro jo”

ELS + LES -> “Als nois les crispetes ja ELS LES compro jo”.

Alerta, però, amb : ELS + EN i ELS HO, perquè equivocadament fem servir “els hi”. Exemples: “A les nenes ja ELS EN dono jo (de caramels, per exemple)

“Als teus pares ja ELS HO explico jo”

5- LA NORMA DE LA “S”

-Pronoms que porten”E”————> EL ELS EN ENS

Després del verb fan—————-> -LO -LOS -NE -NOS

Però, si van després d’un pronom que s’acaba en “s”,NO.

Exemples: “Va donar-nos el vist-i-plau -> Va donar-nos-el.

“Doneu-nos pipes” -> Doneu-nos-en.

“Emporteu-vos-ens”

“Doneu-nos-els”

A les pàgines 319-320 del llibre hi ha el Quadre de Combinació de Pronoms.

La Glòria ens va passar uns fulls amb exercicis per fer pràctiques de les combinacions de pronoms. I ens va dir que també en farem amb exercicis del llibre.

Vam practicar “la punyeta valenciana” a classe i vam fer l’exercici 8 de la pàgina 104 , el 12 de la pàgina 106 i el 17 de la pàgina 90.

Finalment l’Eva, la Sònia i en Xavier van exposar el tema del segle d’or de la literatura catalana i van parlar d’Ausiàs March i la lírica trobadoresca. Vam cantar el poema musicat per en Raimon, “Veles e Vents”.

Els deures per a divendres vinent són:

-Fer un resum de la lectura del text de Tirant Lo Blanc que hi ha a la pàgina 340 del llibre.

-Fer tots els exercicis de les fotocòpies de combinacions binàries de pronoms.

-Fer l’exercici 66 de les fotocòpies de fonètica.

-Fer els exercicis 47 i 50 de la fotocòpia de pronoms febles.

Marisa Carrió

11a sessió: 29/01/10

Fragment del manuscrit de les Homilies d'Organyà (Biblioteca de Catalunya)

Aquí teniu l’acta de la Caterina. Us adjunto un .pdf amb l’acta revisada i editada que ella mateixa s’ha treballat per si algú se’l vol descarregar. També hi ha els deures.

11ª sessió (acta descarregable en .pdf)

EP! PENJO AQUÍ ELS MATERIALS DIGITALS DE LA SESSIÓ PASSADA

Exercici de cercar el subjecte:  oracions trobar subjecte

Exercici d’errors freqüents de Les veus del Pamano: errors ee veus D

Text medieval: Forum iudicum

AGENDA DE LA SESSIÓ

1a PART

Sintaxi: introducció al mètode d’anàlisi sintàctica

Correcció del exercicis de fonètica i de verbs (pàg. 270)

2a PART

Literatura: El català preliterari

Fòrum de lectura: “Les Veus del Pamano”

Sintaxi

Mirar l’estructura de l’oració: O = (SN) + SV

Una oració és una acció o afirmació sobre el món. Per tant, per tenir una oració només necessitem un verb. Ex: Corre ! Complements del verb (CV)

Passos a seguir per fer un anàlisi sintàctic:

1r nivell.

Les categories o tipus de paraules que hi ha a l’oració: substantiu, adverbi, verb, preposició, conjunció, …

2n nivell.

Els sintagmes o estructures. És a dir, amb quines altres paraules del seu voltant s’uneix. Poden ser entre 1 i ∞ elements (un nombre no limitat d’elements).

3r nivell.

Les funcions que fa a l’oració

Casos: Substantius: són l’element bàsic dels sintagmes nominals (SN).

[SN = (Det) + Nom/substantiu + (CN)

On Det = Determinant i CN = Complement del nom]

Patates: 1) Nom => 2) SN => 3)Complement directe

Adjectius (Adj): SAdj = Adj + (CAdj)

Preposicions (Prep): S Prep = Sintagma preposicional

Adverbis (Adv): SAdv = Sintagma adverbial

Verb: SV = Sintagma Verbal

3) Les funcions analitzen cada part de l’oració en relació amb les altres. Les funcions tenen una estructura recurrent: en un predicat poden existir altres funcions CD, CI,…

Tota estructura té una única funció ? NO

El SV sempre fa de predicat

El SN té moltes funcions: CD, CI, CN, CC Temps,…

Procediment per fer un anàlisi sintàctica ben feta:

Pas 1.Buscar el verb

El verb que és com el taulell d’informació de la frase: ens diu la persona i nombre, el temps i l’aspecte del subjecte. ! Cal tenir presents però els verbs sense subjecte:

Pas 2.Buscar el subjecte que faci l’acció.

El subjecte ha de concordar amb persona i nombre amb el verb. Observacions: Amb la 1a i 2a persones és fàcil localitzar el subjecte. Am la 3a persona és més difícil doncs no necessariament ha de ser una persona (el/ella, una cosa ells/elles, unes coses).

El subjecte pot tenir diferents estructures: SN, oració subordinada substantiva, infinitiu,… Subjecte pot ser explícit o elidit/el·líptic o buit (oracions impersonals -verb haver-hi / fenòmens meteorològics / es diu es pensa… verbs impersonals.  No sempre està al començament de l’oració. No porta preposició (hi ha poques excepcions al respecte). Pot modificar el verb: “té poders gramaticals”. No pot ser un pronom feble: em/et/es/ens/us/li/la/ell…

Exemple: “M’agraden els macarrons”. “Els macarrons” són el subjecte.

Pas 3.Identificar si el verb és copulatiu: ser, estar, semblar,… Buscar l’atribut del verb. És a dir les qualitats del subjecte que completen el sentit de l’oració.

Pas 4.Per a tots els altres verbs, cal buscar el CD. El CD s’uneix directament al verb, per tant va sempre sense preposició. Va darrera d’un verb transitiu (estimar/odiar, desitjar/voler alguna cosa, comprar, …) i en completa el significat. És qui rep l’acció. Respon a la pregunta: A quina persona ? Quina cosa?

Pas 5.Buscar el CI. El CI és el beneficiari de l’acció verbal. Sempre va introduït per: a / per a. Pot ser una persona o institució amb persones al darrera.

Pas 6.Buscar els complements circumstancials No són rellevants. N’hi ha de molts tipus: CC Temps, CC Lloc, CC Manera,… Generalment van introduïts per preposició.

Pas 7.Complement predicatiu / complement preposicional o de règim verbal. ! El subjecte: Pot tenir diferents estructures: SN, oració subordinada substantiva, infinitiu, … Pot ser explícit, elidit o no ser-hi.

Fonètica

Correcció dels exercicis que hi havia per avui.

Verbs A tenir present:

Les estrelles lluen; la resta llueix.

romàs/romandre.

Véu que és equivalent a veié.

Despendre / despès-a

Desprendre /desprès-a

Accents diacrítics (exercici 25 pàgina 161)

2ª part:

Història de la llengua i la literatura

La Glòria ens ha fet un resum de “la literatura catalana medieval: els primers textos en català”.

Fòrum de lectura: Les veus del Pamano

Hem fet un cercle, no del tot tancat, i tothom hi ha dit la seva sobre el llibre. La Glòria ha tornat les ressenyes del llibre i ens ha posat un exercici de deures consistent a revisar erros que han aparegut a les ressenyes.

Poden tenir diferents estructures:

SN, oració subordinada substantiva, infinitiu,… Pot ser: explícit, elidit/el·líptic o buit (Ø)  Exemples: 1- Vull patates Verb = vull, Subjecte elidit 1persona singular