6a sessió: 20/11

Comencem la sessió pel final: El vídeo de la cançó de la Gossa Sorda que vam escoltar al final de la classe per fer una observació dialectal. Al final d’aquest article hi teniu la lletra d’aquesta i de les altres cançons que escoltarem el dia que ve. Podríeu dir quins dos dialectes es poden observar en aquesta cançó?

Aquí teniu l’acta de la Flàvia. Demana excuses per haver-la fet molt ràpid perquè va de bòlit amb la feina de la Uni. De totes maneres jo crec que està molt bé. Ja hi he afegit materials i algun comentari. Una abraçada a tots.

Acta 20/11/09

* Primerament vam corregir els deures de la pàgina 152 del llibre, del exercici 8 al 13. A més, la Glòria ens va donar una fotocòpia del solucionari on tenim els exercicis resolts.
Calia haver llegit tota la teoria de la síl·laba: diftong, triftong, hiat, sinalefa, elisió, dièresi (des de la pàgina 146 a 152).

Vam recordar els tipus de diftongs:

creixents:
a) gu/ qu + a/o (la u funciona com a semiconsonant)
gü/ qü + e/i

b) i- al començament de paraula (funciona com a consonant) + vocal

c) vocal+ i/u (funcionen com a consonant)+ vocal

decreixents:
vocal+ i/u (on aquestes funcionen com a semivocal)

Vam recordar els signes fonètics de la “i” i la “u” quan formen diftong: [j] i [w] (diferents de quan funcionen com a vocals normals: [i] i [u]).

Vam recordar les regles d’accentuació, especialment aquella que refereix al diftong: una paraula aguda o plana acabada en diftong segueix les mateixes regles que quan acaba en consonant [i no és as, es, is, os, us, en o in, és clar! És a dir trofeu seguirà la mateixa norma d'accentuació que si el mot fos *trofem o *trofel i tròlei la mateixa que si el mot fos *tròlem o *tròlep.]

Vam veure com se separen els mots compostos (pàg.148): paraules amb prefixos, sufixos o “h” intercalada, se separa la síl·laba.
Per exemple:
desanimar: des/a/ni/mar
alhora: al/ho/ra
Vam esmentar una excepció: ionosfera: encara que sembla que la i al començament, forma diftong creixent, se separa trencant-lo: i-o-nos-fe-ra (pàg. 147)

* En segon lloc, vam estudiar la dièresi, afegint a la teoria del llibre (pàg. 149-152),
una fotocòpia resum amb el títol de “Remarques de la dièresi”, dividida en tres parts:
1)la relació de la “c” i la “q” amb el diftong creixent
2)no totes les dièresis cauen en una “i” o una “u” tòniques (alguns trucs per a les que es troben en síl·laba àtona)
3)estalvi de la dièresi i verbs en vocal+ar/vocal+ir

HEM DE FER ELS DEURES SOBRE LA DIÈRESI: PÀG. 155/156

* En tercer lloc, com a repàs d’ortografia de la e/o, vam fer un dictat de 10 paraules:
roí, rigorós, desmuntar, subornar, escrúpol
efeminat, emparar, assemblea, avaluar, rancor

*Després de la pausa, a la segona part de la classe, vam parlar dels dialectes.
La Glòria va donar una fotocòpia (dialectes activitat prèvia rev) per treballar en grup i intentar identificar els diferents dialectes i blocs dialectals del català.

Amb el missatge que les llengües varien molt i que és justament això el que els dóna riquesa i permet que sobrevisquin, per tant, no s’ha d’intentar unificar-les, la Glòria va repartir fotocòpies sobre “Variació lingüística, domini lingüístic i dialectes del català”, amb quadres, mapes i estadístiques.

Resumidament vam establir que les varietats lingüístiques són de dos tipus:
-les que tenen a veure amb la comunitat de parlants i
-les que tenen a veure amb la situació comunicativa

el primer tipus es divideix en altres quatre:
-varietat que depèn de la zona geogràfica: els dialectes
-del moment històric (varietats diacròniques)
-de la generació del parlant
-de la condició social del parlant o l’argot del grup al qual pertany

el segon tipus genera les varietats funcionals: els registres, que poden ésser
-formal ( científic, literari, etc)
-informal (col·loquial i vulgar)
-estàndard (entre la formal i la informal)

La Glòria va dibuixar una mena de mapa a la pissarra, dividit per una línia vertical entre els dialectes occidentals i els orientals. Del costat occidental, el nord occidental (al nord, òbviament) i el valencià al sud. Del costat oriental, el rossellonès al nord, el central (al centre) i fora del mapa, el balear i l’alguerès.
Per altra banda, una línia horitzontal va dividir el mapa en dialectes de tipus consecutiu al sud i constitutiu al nord. Això vol dir:

-dialectes constitutius: els que s’han desenvolupat a un territori a partir de la llengua mare (el llatí, en aquest cas). Més o menys al segle VIII al nord, la Catalunya Vella, es comença a parlar una llengua diferent del llatí, que posteriorment serà el català. [Els dialectes constitutius del català són el rossellonès, el central i el nord-occidental.]

-dialectes consecutius: els que són conseqüència de trasplantar una llengua per invasió o colonització en un territori. Es el cas del català del País Valencià, les Illes i l’Alguer.

RECORDAR QUE HEM DE FER ELS EXERCICIS REFLEXIUS DE FLEXIÓ [Alerta: Els que s'haurien de fer són les primeres fotocòpies que vam repartir de morfologia del substantiu i l'adjectiu; els exercicis reflexius de flexió els farem a classe i més endavant perquè són una mica més complicats. Malauradament no tinc en digital cap d'aquests dos materials! A poc a poc...]

Finalment, per acabar la classe, vam començar a escoltar “Camals mullats” de “La gossa sorda” (un grup valencià), una de les tres cançons que figuren a l’última fotocòpia (lletres) que ens va donar la Glòria.

Flavia

Recordeu que s’ha de lliurar el text argumentatiu (els qui no l’hàgiu lliurat ja…)!

5a sessió: 13/11/09

Aquí teniu l’acta de l’Oriol. Acabada de sortir del forn. Amb comentaris i tot! (cada dia les fem millor). Jo ja hi he afegit les fotocòpies que tenia en digital. Potser també hi afegeixo aquests dies les transcripcions fonètiques (per utilitzar l’alfabet fonètic la manera més pràctica que he trobat fins ara és anar a la viquipèdia, a l’entrada AFI i copiar i enganxar els símbols des d’allà, Oriol) i algun comentari més. Aneu traient el cap. Per cert, algú sap ja l’hora de la pel·li avui? Mireu-vos l’entrevista i les rutes pel Pallars a la secció Calaix de sastre… I una conferència del Cabré a la UOC que hi he afegit avui i que és molt interessant.

Finalment, recordeu que a part dels deures que ha esmentat l’Oriol, heu de repassar els quadres d’ortografia difícil de la o/u i a/e (a les unitats corresponents del llibre) perquè en dictaré algunes paraules el dia que ve.

Acta divendres 13-11-2009

Espero que surti bé…

Vaig arribar un parell de minuts tard i entre l’alumnat que ja estava a classe i la Glòria parlaven al voltant de la ressenya del llibre Les veus del Pamano. Alguns alumnes van proposar que s’enrraderís la presentació de la ressenya prevista per l’11 de desembre. Finalment, es va decidir que es podrà presentar al tornar de les vacances de Nadal, però no més tard. I els o les que tinguin temps de fer-la pel dia previst, també la poden presentar.

Recordar que la ressenya del llibre ha de tenir 300 paraules. 200 per fer la crítica o el text argumentatiu i 100 paraules per la sinopsi.

Vam començar amb fonètica (pàg. 146 del llibre).*

Després de repassar els monosíl·labs àtons (que són la excepció, ja que la majoria són àtons) com els articles (el, la ,els les), els pronoms febles (em, et, es, ens, us, hi ,ho,li) i les preposicions simples (a, amb, de, per), a més del “que” (àton); vam corregir els exercicis de fonètica vocàlica (fotocòpia), on s’inclouen els versos de Josep Carner.

En remarco dos que em van agradar:

L’orador

“Son gall, en un apòstrof d’alta ardència

ha mort en flor la seva dissidència”.

(e oberta)

La bellesa

“Ja un peu inclina cap a dins del pou

l’ombra divina que mig és, mig fou”.

(o tancada)

També vam corregir els deures de fonètica del llibre.

Vam treballar

El diftong:

• diftongs decreixents a,e,i,o,u + i, u

la primera grafia funciona com a vocal, la segona com a semivocal

exemples: flai/re, fei/na, no/vii, boi/ra, cui/ner, fau/na, teu/la, xiu/let, mou/re, duu

• diftongs creixents i, u + a, e, i, o, u

Tres casos:

• Quan la u va precedida de les consonants g o q i seguida de vocal, la u funciona com a semiconsonant

Exemples: ai/gua, ai/gües, pin/güí, pa/rai/guot, pas/qua, fre/qüent, a/qüí/fer i quo/ta.

• La i a principi de paraula, funciona com a consonant i forma síl·laba amb la vocal següent:

Exemples: io-gurt, iu-goslàvia, hiat.

• Quan la i o la u es troben entre dues vocals, funcionen com a consonants i formen síl·laba amb la vocal següent.

Exemples: ca/uen, ia/ia, tre-ia però no Ma/ri/a

El triftong:

La combinació d’un diftong creixent i un de decreixent. En aquests casos la primera i i la primera u funcionen com a consonants.

Exemples: guai/ta, fè/ieu,

I entre mig, i com a bon repàs de tot això feu la transcripció fonètica de cuota i de quota.

El hiat:

És la coincidència de dues vocals succesives que no formen diftong. Aquestes vocals, per tant, pertanyen a síl·labes diferents:

Exemples: ci/èn/ci/es, his/tò/ri/a, fun/ci/ó, ví/du/a, du/es

Vam fer un tastet de la dièrisi (pàg, 149 del llibre), que la Glòria va definir com “les vitamines per les vocals”. Una definició magnífica i bonica, per cert. Amb la dièresi fabriquem un hiat i trenquem un diftong.

Els fenòmens dels conactes vocàlics:

La sinalefa: Enllaçar la vocal del final d’una paraula amb la vocal inicial de la paraula que hi ha a continuació, tot formant un diftong.

Exemples: pa_integral , peix_amarg, qui_ho sap, ja_ho veus, hi_ha dos nois, flor_olorosa

L’elisió: Consisteix a no pronunciar una vocal àtona quan es troba en contacte amb una altra vocal, sigui tònica o àtona.

Exemples: dotze_homes o porta_elàstics (neutra+àtona, la neutra desapareix), un indi_innocent, una_ungla, ferro_oxidat.

Un exercici més interessant de fonètica que va sorgir. Feu la transcripció fonètica de setze ous i de set sous.

*L’ordinador no em permet escriure les transcripcions fonètiques de tot el que fins ara hem repassat.

DESCANS (moure les cames, cigarrets, aigües, coca-coles, i telèfons mòbils)

Recordatori que dilluns 16 i dimarts 17, per TV3 (confirmeu horaris) s’emet en dues parts la versió televisiva de “Les veus del Pamano”.

La o i la u

Correcció dels exercicis 6-7-8-9-10-11-12 i 13 de les pàgines 59-60 del llibre.

Repassar les pàgines 57-58 del llibre.

Recordeu que al calaix de sastre d’aquest bloc podeu trobar dictats en línia.

La Glòria ens reparteix dues fotocòpies, una d’exercicis reflexius de flexió per anar-los fent, i l’altra exercicis de morfosintaxi, dels quals d’aquí dues classes ens donarà el solucionari.

El text argumentatiu:

Exercici en grup per ordenar els diferents paràgrafs d’un article d’opinió (article d’opinió itineraris suficiència). [Si us ha interessat aquest exercici us podeu mirar, en general, tot el material de l'article d'opinió que trobareu als itineraris de nivell suficiència; hi ha exercicis autocorrectius interessants.]

Després vam treballar una pluja inicial amb qüestions al voltant del text argumentatiu (pluja prèvia text argumentatiu).

El text argumentatiu té:

• Títol
• Introducció o tesi (1r paràgraf)
• Argumentació o desenvolupament (1 o més paràgrafs)
• Conclusió i resum (1 paràgraf)

I els paràgrafs que estiguin ben separats, perquè quedi clar cada bloc.

Fotocòpia de marcadors textuals per estructurar un text. [No la tenim en digital, material extret del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura.] També es recomana el llibre de Daniel Cassany Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure (Barcelona: Empúries, 1987)

Llistat de possibles temes per fer el text argumentatiu (200 paraules) que s’haurà de presentar la propera setmana (temes text argumentatiu), després d’omplir l’estructura text argumentatiu (que també s’ha de lliurar).

Deures pel proper divendres:

Exercicis 8 i 9 de la pàgina 152 del llibre

Exercicis 10,11 i 12 de la pàgina 153 del llibre

Exercici 13 de la pàgina 154 del llibre

Text argumentatiu de 200 paraules.

3a sessió: 30/10

Us penjo l’acta de la sessió que ha pres l’Anna. Ja hi he adjuntat els materials que vaig repartir a classe. Potser encara hi afegeixo la correcció de la fotocòpia de flexió i alguna cosa més sobre fonètica vocàlica.

I per cert, sabeu a quina imatge de dalt correspon cada transcripció? [net] / [nɛt] I ja que hi som,  sabeu de qui és el quadre?

3a SESSIÓ: 30/10/2009

Aquí teniu l’acta del que vàrem fer el divendres passat. Espero que no em deixi res.

1) CORRECCIÓ DELS EXERCICIS DEL LLIBRE ( pg. 17 i 18 exercicis 7, 8, 9, 10, 11 i 12 ).

Vàrem corregir els exercicis  sobre els òrgans de fonació.

2) TEORIA – FONÈTICA VOCÀLICA del català oriental i del català occidental.

Per més informació i per ampliar l’explicació de la Glòria, la nostra “ profe “, podeu consultar  pg. 54 i 55 de llibre.

3) DICTAT ( distinció del so de les grafies e / é – net / nét )

El dictat va provocar rialles perquè la situació era molt còmica. Us enrecordeu ????.

4) TREBALL PER GRUPS “ L’Adjectiu i el substantiu: la flexió de gènere i nombre “.

Per grups de 4 o 5 persones vàrem flexionar els substantius i els adjectius de la fotocòpia que mai s’acabava. Per fi !!!!  a les 19:00 h vàrem  anar a escampar la boira tot fent un “ kit kat “. [Aquí teniu la correcció "re-flexionada" de la fotocòpia.]

5 ) TEORIA DEL RESUM + EXERCICI “ El dit i la lluna “.

La Glòria ens va fer cinc cèntims del que s’ha de tenir en compte alhora de fer un resum i ens va adjuntar una fotocòpia dels passos a seguir. Amb la teoria ja apresa,  tots plegats,  vàrem fer un esquema del text “ El dit i la lluna “ per després fer-ne un resum  en petit comitè ( grups de dos ). [Aquí us penjo també un buidat de les idees principals del text, a partir del que vam fer entre tots a l'aula. Encara amb les mateixes paraules que l'original, alerta! I sense connectors! O sigui que seria la primera fase del resum.]

6) La Glòria ens va donar corregit l’article que cadascú havia fet amb nota inclosa.

Déu n’hi do !!!!!!!  com ens  fa pencar la Glòria……..

RECORDATORI : DEURES 06/11/2009

• Llegir pg. 54, 55, 56, 57 i 58.
• Pg. 59 i 60 exercicis 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13.
• Pg. 25 exercici 18.
• Pg. 26 exercici 19 i 20
• Pg. 8 fer el resum del text Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga.
• Fer la fotocòpia  sobre la fonètica vocàlica: “ Tirallonga dels sisos i els asos d’aquest món “ de Josep Carner.

Anna.

2a sessió: 23/10

Ai, ai, ai!

Sí, ja sé que he trigat una mica a penjar l’acta i ja hi ha reclamacions He estat mirant les estadístiques del bloc (que és un lloc on t’expliquen les visites, les consultes que fan els visitants, etc.) i estic molt contenta, perquè hi ha una mitjana força alta de consultes per dia. De totes maneres, jo us animaria a comentar més i “treure el cap” per les seccions que hi ha (per exemple, publicar curiositats, enllaços interessants o dubtes de llengua al calaix de sastre, comentar les entrades…). De fet, per trencar una mica el gel, estic pensant de fer com els nois de l’Eramprunyà (vegeu altres cursos de D) i fer una secció on tothom es pugui presentar (qui som) i així ens animem i fem el bloc més col·laboratiu.

De totes maneres recordeu que aquesta és l’última acta que faig jo i que la propera ja espera un voluntari o voluntària )

Anem per feina, doncs. El divendres passat vam fer:

1) Una activitat de deducció per equips per endinsar-nos en el meravellós món de la fonètica (l’exercici l’he extret del bloc http://llenguaviva.wordpress.com/ i l’he adaptat una mica). Després d’alguns ais i uis, les coses van anar força bé. I ja tenim l’alfabet fonètic presentat (les consonants) i els punts i modes d’articulació dominats.

De deures: llegiu les pàgines del llibre que en parlen (14-17) i feu els exercicis del full adjunt i els del llibre (7, 8, 9, 10, 11, 12 pàg. 17-18)

2) Vam començar a corregir la prova de diagnòstic i vam anar comentant els errors. El dia que ve continuarem corregint-la. Vam reflexionar sobre el fet que la prova ens servia com a autodiagnòstic per veure quines matèries calia reforçar/treballar més a casa.

3) Vam corregir els deures del dia anterior (13 i 14 pàg. 18 i els de lèxic) i vam comentar una mica la teoria de lèxic que us havíeu de llegir sobre els diccionaris.

4) Vam posar més deures per al dia que ve:

- Us heu de preparar el dictat de la pàg. 9, ex. 2, que el farem a classe el proper divendres i heu de fer els exercicis 15, 16 i 17 de la pàg. 25 per anar obrint boca amb la morfologia, a la qual dedicarem la propera sessió (juntament amb una mica de fonètica, i el tema del resum, perquè us encarregaré de fer un resum per al dia 30/10).

Crec que no em deixo res, a part de recordar-vos que aneu llegint Les veus del Pamano.

Apa, una abraçada!

1a sessió: 16/10 materials

Aquí teniu alguns dels materials que es van repartir a la primera sessió:

Informació sobre el curs, la prova i els temes de sociolingüística i literatura

Bibliografia del curs, que acabarem de comentar aquest divendres.

Les lectures que s’hauran de fer per trimestres.

I un intent de fer un índex de la programació amb les pàgines del llibre corresponents.

I recordeu que divendres heu de lliurar l’expressió escrita!