Enviaments etiquetats 'ortografia'

5a sessió: 13/11/09

Aquí teniu l’acta de l’Oriol. Acabada de sortir del forn. Amb comentaris i tot! (cada dia les fem millor). Jo ja hi he afegit les fotocòpies que tenia en digital. Potser també hi afegeixo aquests dies les transcripcions fonètiques (per utilitzar l’alfabet fonètic la manera més pràctica que he trobat fins ara és anar a la viquipèdia, a l’entrada AFI i copiar i enganxar els símbols des d’allà, Oriol) i algun comentari més. Aneu traient el cap. Per cert, algú sap ja l’hora de la pel·li avui? Mireu-vos l’entrevista i les rutes pel Pallars a la secció Calaix de sastre… I una conferència del Cabré a la UOC que hi he afegit avui i que és molt interessant.

Finalment, recordeu que a part dels deures que ha esmentat l’Oriol, heu de repassar els quadres d’ortografia difícil de la o/u i a/e (a les unitats corresponents del llibre) perquè en dictaré algunes paraules el dia que ve.

Acta divendres 13-11-2009

Espero que surti bé…

Vaig arribar un parell de minuts tard i entre l’alumnat que ja estava a classe i la Glòria parlaven al voltant de la ressenya del llibre Les veus del Pamano. Alguns alumnes van proposar que s’enrraderís la presentació de la ressenya prevista per l’11 de desembre. Finalment, es va decidir que es podrà presentar al tornar de les vacances de Nadal, però no més tard. I els o les que tinguin temps de fer-la pel dia previst, també la poden presentar.

Recordar que la ressenya del llibre ha de tenir 300 paraules. 200 per fer la crítica o el text argumentatiu i 100 paraules per la sinopsi.

Vam començar amb fonètica (pàg. 146 del llibre).*

Després de repassar els monosíl·labs àtons (que són la excepció, ja que la majoria són àtons) com els articles (el, la ,els les), els pronoms febles (em, et, es, ens, us, hi ,ho,li) i les preposicions simples (a, amb, de, per), a més del “que” (àton); vam corregir els exercicis de fonètica vocàlica (fotocòpia), on s’inclouen els versos de Josep Carner.

En remarco dos que em van agradar:

L’orador

Son gall, en un apòstrof d’alta ardència

ha mort en flor la seva dissidència”.

(e oberta)

La bellesa

Ja un peu inclina cap a dins del pou

l’ombra divina que mig és, mig fou”.

(o tancada)

També vam corregir els deures de fonètica del llibre.

Vam treballar

El diftong:

  • diftongs decreixents a,e,i,o,u + i, u

la primera grafia funciona com a vocal, la segona com a semivocal

exemples: flai/re, fei/na, no/vii, boi/ra, cui/ner, fau/na, teu/la, xiu/let, mou/re, duu

  • diftongs creixents i, u + a, e, i, o, u

Tres casos:

  • Quan la u va precedida de les consonants g o q i seguida de vocal, la u funciona com a semiconsonant

Exemples: ai/gua, ai/gües, pin/güí, pa/rai/guot, pas/qua, fre/qüent, a/qüí/fer i quo/ta.

  • La i a principi de paraula, funciona com a consonant i forma síl·laba amb la vocal següent:

Exemples: io-gurt, iu-goslàvia, hiat.

  • Quan la i o la u es troben entre dues vocals, funcionen com a consonants i formen síl·laba amb la vocal següent.

Exemples: ca/uen, ia/ia, tre-ia però no Ma/ri/a

El triftong:

La combinació d’un diftong creixent i un de decreixent. En aquests casos la primera i i la primera u funcionen com a consonants.

Exemples: guai/ta, fè/ieu,

I entre mig, i com a bon repàs de tot això feu la transcripció fonètica de cuota i de quota.

El hiat:

És la coincidència de dues vocals succesives que no formen diftong. Aquestes vocals, per tant, pertanyen a síl·labes diferents:

Exemples: ci/èn/ci/es, his/tò/ri/a, fun/ci/ó, ví/du/a, du/es

Vam fer un tastet de la dièrisi (pàg, 149 del llibre), que la Glòria va definir com “les vitamines per les vocals”. Una definició magnífica i bonica, per cert. Amb la dièresi fabriquem un hiat i trenquem un diftong.

Els fenòmens dels conactes vocàlics:

La sinalefa: Enllaçar la vocal del final d’una paraula amb la vocal inicial de la paraula que hi ha a continuació, tot formant un diftong.

Exemples: pa_integral , peix_amarg, qui_ho sap, ja_ho veus, hi_ha dos nois, flor_olorosa

L’elisió: Consisteix a no pronunciar una vocal àtona quan es troba en contacte amb una altra vocal, sigui tònica o àtona.

Exemples: dotze_homes o porta_elàstics (neutra+àtona, la neutra desapareix), un indi_innocent, una_ungla, ferro_oxidat.

Un exercici més interessant de fonètica que va sorgir. Feu la transcripció fonètica de setze ous i de set sous.

*L’ordinador no em permet escriure les transcripcions fonètiques de tot el que fins ara hem repassat.

DESCANS (moure les cames, cigarrets, aigües, coca-coles, i telèfons mòbils)

Recordatori que dilluns 16 i dimarts 17, per TV3 (confirmeu horaris) s’emet en dues parts la versió televisiva de “Les veus del Pamano”.

La o i la u

Correcció dels exercicis 6-7-8-9-10-11-12 i 13 de les pàgines 59-60 del llibre.

Repassar les pàgines 57-58 del llibre.

Recordeu que al calaix de sastre d’aquest bloc podeu trobar dictats en línia.

La Glòria ens reparteix dues fotocòpies, una d’exercicis reflexius de flexió per anar-los fent, i l’altra exercicis de morfosintaxi, dels quals d’aquí dues classes ens donarà el solucionari.

El text argumentatiu:

Exercici en grup per ordenar els diferents paràgrafs d’un article d’opinió (article d’opinió itineraris suficiència). [Si us ha interessat aquest exercici us podeu mirar, en general, tot el material de l'article d'opinió que trobareu als itineraris de nivell suficiència; hi ha exercicis autocorrectius interessants.]

Després vam treballar una pluja inicial amb qüestions al voltant del text argumentatiu (pluja prèvia text argumentatiu).

El text argumentatiu té:

  • Títol
  • Introducció o tesi (1r paràgraf)
  • Argumentació o desenvolupament (1 o més paràgrafs)
  • Conclusió i resum (1 paràgraf)

I els paràgrafs que estiguin ben separats, perquè quedi clar cada bloc.

Fotocòpia de marcadors textuals per estructurar un text. [No la tenim en digital, material extret del llibre de Daniel Cassany, La cuina de l'escriptura.] També es recomana el llibre de Daniel Cassany Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure (Barcelona: Empúries, 1987)

Llistat de possibles temes per fer el text argumentatiu (200 paraules) que s’haurà de presentar la propera setmana (temes text argumentatiu), després d’omplir l’estructura text argumentatiu (que també s’ha de lliurar).

Deures pel proper divendres:

Exercicis 8 i 9 de la pàgina 152 del llibre

Exercicis 10,11 i 12 de la pàgina 153 del llibre

Exercici 13 de la pàgina 154 del llibre

Text argumentatiu de 200 paraules.

Voler és poder

Aquesta entrada és per dir-vos que no us desanimeu amb això del català, que ens en sortirem tot i que l’altre dia la classe fos una mica dura.

I de passada aprofito per recordar-vos el que vam comentar l’altre dia quan corregíem la prova sobre l’ortografia d’aquests dos verbs maleïts.

Els verbs voler i poder són moooolt irregulars i cal anar amb compte a l’hora d’escriure’n les O i les U. Són dos verbs que van a la seva i són l’excepció de l’excepció. Simplement convé recordar que l’arrel d’aquests verbs (allò que queda quan a un verb li traiem la terminació ar / er o re / ir) s’escriu SEMPRE amb O, excepte en 12 formes:

pres. ind: puc

pres. subj: que jo pugui, tu puguis, ella pugui, nos. puguem, vos. pugueu, ells puguin

imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin

He marcat en negreta les que normalment escrivim malament. Si compteu, són 12 i són les mateixes per al verb voler.

Així, doncs, s’escriu amb o tot l’imperfet de subjuntiu, encara que la majoria d’alumnes de català es neguin a assumir-ho ;-) ) :

imp. subj.: que jo pogués, tu poguessis, ella pogués, nos. poguéssim, vos. poguéssiu, ells poguessin

La veritat és que es veu estrany, oi? Cal acostumar-s’hi. Per cert, algú em podria escriure les mateixes formes per al verb voler? Recordeu que es tracta de dos verbs velars i per tant cal velaritzar el subjuntiu i l’imperatiu segons les regles.

Apa!

Com preparar-se un dictat

Coneixeu aquest programa? Què tal és?

Parlant de dictats, ja sabeu que per al dia que ve us heu de preparar un dictat que farem a classe. Aprofito l’ocasió per recomanar-vos aquest enllaç de la pàgina de la Generalitat, en el qual hi podeu trobar dictats en línia graduats per nivells. Estan molt ben fets i us poden anar bé. Els dictats són una bona manera d’aprendre ortografia (a vegades millor que memoritzar un grapat de regles) i per anar interioritzant la correspondència entre so i grafia (no sé si us sona :-) )

Per preparar-vos un dictat us recomano el procediment següent:

1) Lectura

2) Lectura

3) Subratllem i cerquem al diccionari els mots que no entenguem (per exemple, en aquest cas, hi trobareu alguns mots de vocabulari específic de la pesca).

4) Subratllem els mots que coneixem però la grafia dels quals ens ha sorprès o cridat l’atenció. Intentem pensar a quina regla s’acullen (si és el cas).

5) Lectura fixant-nos en els signes de puntuació. Intentem justificar tots els signes de puntuació del text.

6) Lectura final comprensiva.

En principi, ja tenim el dictat preparat i amb la pràctica a l’aula i també els errors que cometem, acabarem de fixar l’ortografia i haurem après alguns mots nous.

Som-hi, doncs, a dictar que el món s’acaba!


Calendari del curs

maig 2012
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« jun    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.