Us enganxo l’acta de la sessió passada. La M. Carmen me la va enviar molt justeta, ahir a la nit. I jo he anat de bòlit tot el matí!!!
Bé, sigui com vulgui, aquí la teniu.
Per cert, la Caterina ha escrit un dubte al Calaix de Sastre. A veure si algú s’anima a respondre-l’hi (el dubte a la Caterina 
) Aquí teniu l’enllaç directe.
Les pàgines del llibre seran les mateixes que la setmana passada… + els exercicis de pronoms febles del llibre que s’havien de fer
Acta sessió 05-03-2010
- Correccions d’exercicis
- Hem corregit l’exercici 66 de fonètica l’últim del grup de fotocòpies que teníem. La Glòria ens ha repartit un text de Toño Vega i Joan Barril per seguir treballant la fonètica, però una mica més variat per treballar també les vocals.
- Hem corregit tots els exercicis de pronoms febles del grup de fotocòpies. Ens hem estat més temps en fer les correccions d’aquest exercicis perquè també era una manera de repassar la teoria.
- Morfologia: teoria
Ens hem introduït en el tipus d’oració composta així en sessions posteriors podrem treballar millor els pronoms relatius. A la sessió d’avui la Glòria ens ha definit les diferents oracions compostes que ens podem trobar.
-
- Les oracions compostes es divideixen en tres grans grups:
-
-
- Coordinades
- Subordinades
- Juxtaposades
-
-
- Oracions coordinades
Les oracions coordinades són dues oracions que tenen la mateixa importància i normalment estan unides per un nexe: i, ni, o, però…
Es pot definir tres tipus d’oracions coordinades:
- Copulatives: Indiquen una simple unió entre les dues frases en aquestes oracions el nexe normalment és: i/ni
- La Maria canta i l’Alba balla
- Disjuntives: Expressen una opció entre els termes que enllacen, el nexe normalment és: o/o bé
- La Maria canta o l’Alba balla
- Adversatives,: Expressen una oposició o matís contrari entre els elements que uneixen, el nexe normalment és: però/sinó
- La Maria canta, però l’Alba balla
- Continuatives o il·latives: Són les que introdueixen una oració conseqüència de l’anterior, el nexe que s’utilitza és: doncs
- La Maria canta, doncs l’Alba balla
-
- Les oracions subordinades
Les oracions subordinades és divideixen en tres grups:
- Subordinades substantives: En relació amb l’oració principal les oracions substantives pot fer les mateixes funcions que un nom, subjecte o CD. El nexe normalment es: que o un infinitiu.
- Em va comentar que deixava la feina.
- Menjar cereals aporta molt hidrats de carboni.
- Subordinades adjectives: Són oracions inserides dins de l’oració principal que fan una funció equivalent a un adjectiu o complement del nom. La estructura d’aquest tipus d’oració està introduïda per un pronom relatiu (que,qui, què, el qual, on)
- La pel·lícula que tenia un ritme lent era francesa.
- La pel·lícula la qual tenia un ritme lent era francesa.
- Subordinades adverbials: Les oracions adverbials equivalen a un adverbi, es a dir, a un complement circumstancial o a un sintagma adverbial, que modifica tota l’oració principal. Van introduïdes per conjuncions i a vegades per gerundis.
Connectors: perquè
- T’ho donaré perquè te’n recordis.
Finalitat: per tal que, a fi què
- Volem veure’l a fi que no hi torni.
Consecutives: De manera que… Tant que …
- Estava tant ferit que ja el donaven per mort.
Concessives: Malgrat que… Tanmateix…
- Ho va fer malgrat que el director ho havia prohibit.
-
- Oracions juxtaposades: Dues oracions coordinades però per mitjà d’un signe de puntuació. Una oració es una conseqüència de l’altra.
- Plovia molt; No van anar-hi.
- Expressions orals
Aquesta setmana s’ha presentat dos exposicions :1 La novel·la cavalleresca, amb aquesta presentació hem acabat amb el segle d’or de la literatura catalana. 2 El període de la decadència de la literatura catalana.
- Deures
Llibre pag 283-286 ex 17,18,19,21,22,23
Fonètica : el text de Toño Vega i Joan Barril.
Treball de la crònica de Ramon Muntaner.
Comentaris recents